El funàmbul
Bloc de Joan Francesc Dalmau

 Això de la memòria és curiós. Les coses han sigut d'una manera, però cadascú en recorda el que vol. Tanmateix, quan es tracta de la Història d'un Estat, hi hauria d'haver prou evidències per fer-se una idea objectiva dels fets. No obstant, alguns diuen que recordar seria reobrir velles ferides, que en això cal ser delicats. (Llàstima que en la resta de temes els agradi tant posar llenya al foc.)
En una guerra hi ha barrabassades a les dues bandes. Però, en aquest cas, les diferències són obvies. Tanta prudència porta a desvirtuar la veritat, a voler equiparar per força coses que no són comparables. No hi ha fets provats? La Història és opinable? Potser sí. No fa gaire, un paio deia per la COPE que Pinochet havia alliberat Xile del cop d'estat d'Allende. (Sense comentaris)
La llei de la memòria històrica ni tan sols preveu l'anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme. Amb tanta por per acarar la veritat, em pregunto què deuen dir els llibres d'Història de les escoles. Per no molestar ningú potser acabin eliminant les parts espinoses. En sortiria un resum a la manera de Les Luthiers: "Había una vez...y comieron perdices"

Joan Francesc Dalmau, 30/01/2007