El funàmbul
Bloc de Joan Francesc Dalmau

Fins que cap allà a l'any mil, els matrimonis es celebraven sempre per conveniència. Les parelles es casaven per tal d'aconseguir aliances polítiques o unir patrimonis. Era així a la declarada i tots sabien a què atenir-se. Els cònjuges eren doncs com els socis d'una SL i buscar l'amor per una altra banda potser no era ben vist, però sí legítim.  Tanmateix, amb l'amor cortès, es posà de moda la creença que els matrimonis havien de ser per amor. Les persones més ingènues van empassar-s'ho i, d'aleshores ençà, els casoris han bastit un martirologi extensíssim. En aquest context, però, hi hagut gent desperta que ha aconseguit un estatus collonut gràcies a un bon casament. El matrimoni sempre ha estat una via possible de negoci. Ara no m'estranyaria que a empresarials impartissin cursos de divorci. Avui divorciar-se pot arribar a ser molt rendible. Els contractes matrimonials, blindats amb desenes de clàusules que contemplin l'eventualitat d'un divorci i en limitin els efectes, aviat deixaran de ser exclusius de les estrelles de Hollywood. D'aquí a no res, les mares aconsellaran als seus fills i filles que es guardin les espatlles. Esperin i veuran.

Joan Francesc Dalmau
Data: 21/03/07