El funàmbul
Bloc de Joan Francesc Dalmau

Diuen els sociòlegs que els joves no s'impliquen en cap qüestió d'una manera col·lectiva. Coneguts meus, que no són sociòlegs, em diuen que els joves són bàsicament hedonistes. M'ho diuen lamentant-se'n amb un punt d'enveja. Jo els defenso. No m'estranya gens. Quina herència han rebut? Els que ens vam empassar que la vida tenia un sentit transcendent, ara vendríem l'ànima al diable perquè un àpat suculent i un parell de claus amb senyoretes de bon veure ens poguessin omplir. Però ens sembla que a la vida hi ha d'haver quelcom més. Hem fet tard. Som com Quitxot, enverinats d'un idealisme que no s'adiu gens amb la realitat. Si hom cerca alguna cosa semblant a la felicitat, aquí hi trobarà poc més que els plaers obtinguts d'un gran tiberi, de l'embriaguesa de les pràctiques eròtiques o d'un bon vi. Fent un ús dubtós d'aquell vers de Pere Quart, podríem dir: la resta és literatura. Quin futur tenen els joves d'avui? Quins referents se'ls hi ha deixat en herència? No fa gaire erigíem Mario Conde com a Doctor Honoris Causa. Els grans valors han estat reduïts a quincalla perquè ningú els considera dignes d'esment. L'ideal se n'ha anat a pastar fang. Carpe Diem!

Joan Francesc Dalmau
Data: 20/06/07