El funàmbul
Bloc de Joan Francesc Dalmau

W.W. Harman afirmava que quan per a una societat econòmicament i tecnològicament avançada ja no té sentit centrar-se en la producció i el consum, cal centrar-se en l'aprenentatge, en sentit ampli. Hutchins advocava per una societat en què l'aprenentatge, l'autorrealització i la dignitat humana fossin els principals objectius. Quimeres de somiatruites! Nosaltres som pragmàtics: "salut i pessetes, la resta són punyetes".
Arribar a la felicitat a través de l'autorrealització i la plenitud sentimental és una ingenuïtat. Voldríem un bon cotxe, un xalet a ran de mar i una cartera plena. És perfecte si hom pot obtenir-ho treballant en el que li agrada o gràcies a una herència. Però si per aconseguir-ho hi ha de consagrar la vida, no surt a compte. Com deia Joubert, els diners són un bon adob, però no s'han de confondre amb la collita.
La realitat és que es baixen pel·lícules d'Internet, es pirateja música, es fa "botellón", els comerços la passen magra, no hi ha negoci segur i els sous, en general, fan pena. No en veig gaires amb perspectiva de fer-se milionaris. A veure si al final els que preníem per ingenus eren realistes i els carallots som nosaltres!

Joan Francesc Dalmau, 7/11/2007