El funàmbul
Bloc de Joan Francesc Dalmau

"Quan comença el dia tens un company a la cuina, et deixa més temps lliure i com t'ajuda a viure!" Aquesta frase no parla de l'amant ideal. Pertany a un vell anunci d'un microones.  La publicitat, a través dels escenaris ideals que ens mostra, dota de virtuts humanes a objectes inanimats. Per mitjà d'aquests móns projectius, hom associa l'ambient idíl·lic de l'anunci amb el producte mateix. Sembla que adquirint l'article ens aproparem a la felicitat. Potser ens hi aproparíem més amb l'obtenció d'un grau més alt de llibertat, però la llibertat és un concepte que no pot veure's ni tocar-se. Els béns tangibles, en canvi, es poden posseir. Alguns fins i tot poden exhibir-se com un símbol del nostre èxit personal. Saben que això ens agrada. Ens coneixen. Com a potencials compradors que som ens tenen etiquetats per tal de "satisfer-nos" millor. Llàstima que aquest sistema d'obtenir felicitat per mitjà del consum tingui un problema similar al que Capri atribuïa al matrimoni. "L'amor se'n va, però ella es queda" deia el còmic. En això altre passa el mateix. La il·lusió de la novetat s'esvaeix, però les hipoteques es queden. I de vegades, fins que la mort ens separi!

Joan Francesc Dalmau
Data: 19/07/07