El funàmbul
Bloc de Joan Francesc Dalmau

Per més que el cinema ens presenti la mena d'arquetips als quals hem d’admirar, els autèntics herois són sovint prop nostre. Són, per exemple, aquells qui tenen cura de persones dependents. La llei de dependència ha estat un pas endavant per ajudar l'única mena d'àngels que habiten la Terra. Per desgràcia, sembla que els ajuts arriben tard i els efectes d'aquesta mesura queden força deslluïts. Cal arranjar-ho, però aquests herois hi són amb llei o sense.

En dos anys he viscut de prop dos casos en què la dependent era una malalta terminal. En una mesura o altra, tot l'entorn d'una persona dependent contribueix a millorar la seva qualitat de vida. Però sempre hi ha algú que assumeix el rol de convertir-se en el seu àngel particular, paper que freqüentment exerceix una dona. Hi ha ben poques coses que puguin comparar-se en valor i generositat al que això suposa. La manera com aquestes persones interrompen el curs normal de la seva vida per estar al costat d'algú a qui estimen, pot trencar tots els esquemes. M'ha frapat veure qui ho feia amb una naturalitat extrema, com si no tingués cap importància; sense misericòrdia impostada ni beatífics sospirs de resignació, sinó com un ésser humà, profundament humà, rabiosament humà. No és el propòsit d'aquest article de fer-los un homenatge, els homenatges estan devaluats i tampoc em correspon a mi de proposar-los. Només dic que, en situacions transcendents, s'aprèn que els qui són autènticament forts habiten sovint sota formes amables.

Joan Francesc Dalmau , 05/08/08