El funàmbul
Bloc de Joan Francesc Dalmau

La salut d'una cultura depèn de la seva presència en àmbits populars: cinema,  teatre, poesia, música, circ... El marketing i la globalització, inserits dins del liberalisme econòmic, fixen unes regles del joc desfavorables per a una cultura minoritzada. La cultura catalana necessita d'una discriminació positiva, tret que l'entenguem com un mer producte de consum. Forges publicava a El País: "La ley del libre mercado puede establecer el precio de los televisores de plasma al precio que quiera (...) pero nunca tuvimos que permitir que esa misma ley fijara el precio de la vivienda". ¿Si hem permès això, què no passarà amb la cultura? Un país que es preocupa de debò per la seva cultura, s'ocuparà de que hi hagi escoles de música, però també de que els músics tinguin espais on tocar. Els locals petits no tenen recursos per complir amb unes normes que s'han fet d'esquena a la realitat. Més exemples: el Circ Cric (Premi Nacional!)  ha hagut d'anul·lar la gira tip de topar amb problemes administratius. La cultura és l'habitatge d'un país i no hauria de deixar-se només en mans del mercat. Confonem art fet a casa amb art d'estar per casa. Hipercrítics i acomplexats.

Joan Francesc Dalmau
Data: 15/03/07