El funàmbul
Bloc de Joan Francesc Dalmau

Quan es parla de l'educació dels fills, eminents pedagogs denuncien que els pares els hi dediquem poc temps. Exposen que, obcecats per mantenir el nivell de vida, donem prioritat al treball i als aspectes materials, deixant en un segon terme la relació afectiva. En lloc de passar més estona amb ells —que és el que volen— els regalem una nova joguina. Però, quan hi ha un divorci, la llei no obliga els progenitors a passar un mínim de temps amb els fills. No fixa un temps de dedicació a qui en té la custòdia. Tampoc garanteix que qui no la té els veurà assíduament; en canvi sí que fixa quants diners ha de passar. La llei posa la prioritat en els diners, no en el temps ni en la qualitat de les relacions, malgrat que els petits no perceben directament els diners i sí l'atenció que reben. Si la llei vetlla perquè se'ls destini els recursos econòmics adients no deixant-ho en mans dels pares, el mateix hauria de fer amb el temps. La major part de pares no podem donar-los temps i diners. A la fi, al que s'està obligat és a donar-los diners, diners que ells no poden administrar i que potser no en tots els casos s'emprin en benefici seu. Els pedagogs desafien la llei.

Joan Francesc Dalmau
Data: 29/05/07