El funàmbul
Bloc de Joan Francesc Dalmau

No sempre es pot convèncer amb arguments. Un s'adona que no tot és qüestió d'intel·ligència, sinó que hi ha diferents sensibilitats que fan veure les coses des de punts de vista irreconciliables. Té a veure amb la manera de pensar, però també amb la manera de ser i de sentir, i no hi ha res a fer. Convèncer algú perquè canviï la manera de pensar és gairebé impossible. Pretendre que canviï la manera de sentir és una mostra de supèrbia i una estupidesa.

El descrèdit de l'ideal és absolut. Posar-se fites en aquest sentit és complicar-se la vida d'una manera estèril. Qualsevol discussió entre un realista (o un cínic) i un idealista, acabarà amb la derrota d'aquest darrer. L'idealista mai està a l'alçada del que pretén i això el desautoritza (Tret que el seu ideal s'emmotlli al pragmatisme triomfant, una mena d'egoisme vital que diuen que ens fa a tots moralment idèntics.)

Hi ha una eròtica del poder davant la qual només queda resignar-se. Els vencedors desperten admiració al marge dels mètodes emprats. La crítica pot passar per enveja i, donat que tots coixegem, sempre es pot fer callar el díscol. Però això no ens fa iguals. Ens diferencia més com sentim que com pensem.

Joan Francesc Dalmau , 31/03/08