El funàmbul
Bloc de Joan Francesc Dalmau

Entre els llibres que  s’han ofert per Sant Jordi, no sé si podia trobar-se algun assaig sobre l’amor. Fa que el món giri, però algú sap dir què és? Les definicions són diverses. Uns l'emmarquen en la relació de parella. Altres, com exposa el bolero "Corazón loco"  ho amplien a tres. I no oblidem els partidaris de l'amor lliure, que apliquen allò de com més serem més riurem. En general, el grau de possessió va aparellat al nivell de compromís.
Si l’amor es pogués expressar en una fórmula, ens trobaríem  plantejaments com aquest: "amistat + complicitat + atracció sexual". Sense atracció la cosa acostuma a quedar en amistat. A la vista d’això, s’entén que Woody Allen es pregunti  per què diem amor quan volem dir sexe.
Els científics expliquen l’enamorament com una mena de grip, com un procés que té una durada limitada. Molts creuen que l'amor és efímer i que quan declina la passió cal  posar-hi fi. Altres opinen que es transforma en un amor serè, més profund. Sigui com sigui, l’amor que ha mitificat la literatura, aquell sentiment sublim, complet i absolut, només es troba als llibres. I si algú hi topa en el món real no s'ho creurà. L'amor, quan no encega, enlluerna.

Joan Francesc Dalmau
Data: 24/04/08