El funàmbul
Bloc de Joan Francesc Dalmau

Comentava un contertulià del programa de televisió Mil·lenium, que va assabentar-se del que succeïa a París mentre es feia passar per boig per lliurar-se de la mili. Un cop ho aconseguí, va córrer cap a París. Hi va arribar a l'agost: la capital francesa era el París turístic de sempre. La universitat era tancada i ni rastre de la revolta. A la vista d'això va pensar que si una revolució es podia permetre fer vacances d'estiu potser no era tan potent com li havien dit. Però tot es mitifica.
Recordo la decepció que vaig tenir amb Hair. M'esperava una pel·lícula amb molt contingut ideològic i em vaig trobar Fiebre del sábado noche en plan hippy. Reivindicava el que sempre han volgut els joves: cardar, riure i passar-s'ho bé. No és un mal programa i estic convençut que molts es van apuntar a la moda amb l'esperança de cardar més. (Hi ha qui ho confessa obertament)
La llibertat sexual d'avui és una herència d'aquell temps. Tanmateix, com a pel·lícula compromesa prefereixo Camins de glòria, de Kubrick. I com a pintada, tot i que en aquella època se'n va fer de molt bones, em quedo amb una d'ara que em va dir el meu amic Jordi Giribet: "Trabajar me parte el día".

Joan Francesc Dalmau
Data: 30/05/08