El funàmbul
Bloc de Joan Francesc Dalmau

En els despotismes se'ns tenia a les fosques. Ara se'ns projecta la llum contra els ulls.  Són maneres diferents de cegar-nos. Tendim a creure que un cop instal·lats en un sistema democràtic no té sentit de rebel·lar-se. En teoria, la democràcia és el govern del poble. Llavors, rebel·lar-se contra què? I com? On és l'enemic? A la pràctica, hi ha una gernació que no se sent representada per la manera de fer de cap de les opcions. En el fons, ningú creu que els polítics tinguin gaire poder i, per tant, ningú n'espera gran cosa. L'autèntic poder és on sempre: amb el diner. Ens han passat a nosaltres la responsabilitat de manar, però en realitat no tenim com. Mana qui té impunitat per negar la realitat, sigui via El Mundo o via CNN. El polític ja no aspira a canviar les coses, només vol gestionar-les. Impera un relativisme absolut contra el qual sorgeix la reacció dels fanatismes. Qui en treu profit? No sempre ens la claven per submisos. És una estratègia de fets consumats. De què van servir, per exemple, les mobilitzacions contra la guerra d'Iraq? Ho deia Joan Fuster: "No és que els forts abusen de la força: és que la força, en si, ja és un abús, i sempre."

Joan Francesc Dalmau
Data: 07/11/07