El funàmbul
Bloc de Joan Francesc Dalmau

Els catalans no podem viure limitant-nos a ser el que som. Ens veiem obligats a exercir una militància pel simple fet d’existir. Ara tornen a la càrrega amb manifestos. Les tesis reaccionaries no venen només de la dreta, sinó que les recolzen intel·lectuals d’esquerra. Això prova que les velles etiquetes “dreta”, “esquerra” ja no serveixen per definir res. Per exemple: Rosa Díez, Aznar, Rodríguez Ibarra i Anguita estarien d'acord.
Algú es pot creure que la llengua espanyola es trobi amenaçada pel català? Ningú, i encara menys un intel·lectual. És la nostra llengua la que perilla. Ni la globalització ni les servituds a que obliga l’economia juguen a favor d'una llengua minoritzada com la nostra. Facin una prova: de Catalunya estant truquin a qualsevol empresa catalana i anotin quantes responen en català. Vaja una amenaça som!
Els que no tenim una vena patriòtica d’himne i bandera preferiríem ser el que som amb naturalitat, sense haver de convertir-ho en una militància. Però ens veiem obligats a exercir-la per una qüestió de supervivència cultural. Com menys xovinistes som nosaltres més se n’aprofiten els nacionalistes espanyols (que diuen no ser nacionalistes). Se'ls en fot que el català tingui darrere una rica cultura i que sigui la setena llengua de la Unió Europea, per davant del Portuguès, el Grec o el Suec. Tot es redueix a que com figura que no som una nació ens hem de sotmetre a Espanya, que ho és oficialment. O sigui, ens estan dient que o serem una nació o no serem res.
 
Joan Francesc Dalmau
Data: 08/07/08