UN NÍNXOL DE MERCAT
La cultura en català ho té fatal. La dreta espanyolista assegura que l'ús del castellà està perseguit. Ho diu en mitjans de comunicació que arriben aquí, mentre que els mitjans catalans són menys i no arriben allà. A més, com diu Víctor Alexandre, ens agrada autoflagel·lar-nos. A la transició, part de les elits catalanes amb poder—per por que se'ls acusés de fer una política de barretina— va discriminar negativament la cultura pròpia Just el contrari del que seria lògic, ja que portava anys segrestada i havia de seguir convivint amb una cultura veïna, rica i potent. A Catalunya hi ha molts progres cosmopolites que són contraris a una discriminació positiva del català, encara que farien una vaga de fam perquè no desaparegui el suahili. Part de l'esquerra espanyola també ens combat. Fan que sembli que per estimar la cultura d'aquí calgui ser antipàtic. L'estocada definitiva és la globalització i el liberalisme econòmic. La cultura en català no és rendible ni en termes de mercat ni en economia d'escales. Escac i mat. Algú pot rebatre'm dient que hi ha un nínxol de mercat. Però, parlant de cultura catalana, l'expressió "nínxol de mercat" pren un aire massa fúnebre.
Joan Francesc Dalmau
Data: 23/05/07
La Tafanera
del.icio.us
Joan Francesc Dalmau